Sens
dubte aquesta pel·lícula és de les millors que he vist en la meva vida. De fet,
ja la he vist unes quatre vegades, com a mínim, i mai em canso de veure-la.
És
una pel·lícula dramàtica romàntica que a fet plorar a molta gent pel seu final.
Tracta sobre un amor etern que supera moltes dificultats degudes a la malaltia Alzheimer.
A mesura que vas veient la pel·lícula, veus com l’home mai deix de lluitar per
que la seva dona, que té la malaltia, se’n recordi d’ell. Ell sempre creu que l’amor
pot superar molts obstacles i, per això, mai deix d’estar al costat de la seva
dona encara que molts metges i, fins i tot, la seva família li diguin que no
cal que s’estigui tant amb ella.
A mi
personalment, aquesta història m’agrada molt perquè els personatges interpreten
molt bé el seu paper, perquè és molt entretinguda i interessant i, sobretot,
perquè m’ha fet reflexionar sobre lo bonic que pot arribar a ser l’amor i sobre
el que són capaces de fer algunes persones realment enamorades. A més a més, a
mi les pel·lícules dramàtiques i romàntiques m’encanten i aquesta és de les
millors que s’han fet.
En fi, si encara no l’heu vist, mireu-la, val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada