Antes de ti

Igual que en la pel·lícula explicada anteriorment, en Antes de ti, un dels protagonistes es queda tetraplègic per culpa d’un accident, però, en aquest cas, és una noia la que l’ajuda en el seu dia a dia. Tot i aquestes semblances, la pel·lícula acaba molt diferent, amb una tragèdia. Malgrat aquest fet, jo crec que en el fons la història acaba bé.

Aquesta pel·lícula és dramàtica i romàntica. Tot i que no acaba com un conte de fades, m’encanta veure-la. Fa que estiguis pendent en tot moment del que passa. A més, els actors expressen molt bé els sentiments de cada personatge, encara que no sigui fàcil. La pel·lícula ensenya a viure intensament i a no tindre por de les coses.

A mi m’agrada molt aquesta pel·lícula, però crec que per agradar-te, t’han d’agradar les històries dramàtiques romàntiques. Si és així, aquesta és una molt bona pel·lícula que hauries de veure si encara no l’has vist, t'agradarà.

Intocable

Intocable és una comèdia dramàtica basada en una història real. Potser per aquest motiu arriba tant a la gent que la mira.

Tracta sobre dos homes principalment, un és un ric tetraplègic i l’altre el seu ajudant personal. Aquest últim va a treballar allà per mantindre la seva família i, tracta a l’altre home com una persona normal enlloc de tractar-la especial com la resta de la gent. A més, li ensenya a viure la vida d’una manera molt més feliç i, al final, s’acaben ajudant molt mútuament.

Aquesta pel·lícula em va agradar perquè no sempre les coses són com semblen, que tothom al fons té molt bon cor, que sempre podem ajudar a tothom i deixar que ens ajudin. També m’ha ensenyat que encara que hagis tingut un accident i creguis que res pot sortir bé, sempre hi ha un motiu per somriure i seguir lluitant i vivint plenament.

El show de Truman

Un dia, el nostre mestre de primària ens va posar a classe aquesta pel·lícula. La vam veure tota la classe. A la majoria ens va encantar.

És del gènere dramàtic i de cinema fantàstic. Personalment, em va agradar molt perquè em va fer pensar i reflexionar sobre que no sempre t’has de creure tot el que et diuen, sobre què passaria si la vida no fos real i sobre moltes altres preguntes sobre la vida. Però vaig aprendre que si creus alguna cosa, has de seguir endavant amb aquesta i no fer cas del que et diguin, continuar vivint al màxim.

A part del que em va fer pensar, també em va agradar perquè no m’esperava el que anava a passar en cap moment i, a més, la pel·lícula va ser molt entretinguda.

Jo crec que és una pel·lícula que tothom podria veure una vegada a la vida.

El diario de Noa

Sens dubte aquesta pel·lícula és de les millors que he vist en la meva vida. De fet, ja la he vist unes quatre vegades, com a mínim, i mai em canso de veure-la.

És una pel·lícula dramàtica romàntica que a fet plorar a molta gent pel seu final. Tracta sobre un amor etern que supera moltes dificultats degudes a la malaltia Alzheimer. A mesura que vas veient la pel·lícula, veus com l’home mai deix de lluitar per que la seva dona, que té la malaltia, se’n recordi d’ell. Ell sempre creu que l’amor pot superar molts obstacles i, per això, mai deix d’estar al costat de la seva dona encara que molts metges i, fins i tot, la seva família li diguin que no cal que s’estigui tant amb ella.

A mi personalment, aquesta història m’agrada molt perquè els personatges interpreten molt bé el seu paper, perquè és molt entretinguda i interessant i, sobretot, perquè m’ha fet reflexionar sobre lo bonic que pot arribar a ser l’amor i sobre el que són capaces de fer algunes persones realment enamorades. A més a més, a mi les pel·lícules dramàtiques i romàntiques m’encanten i aquesta és de les millors que s’han fet.

En fi, si encara no l’heu vist, mireu-la, val molt la pena.